EL PLAGI ACADÈMIC

El plagi acadèmic ha estat definit per Irving Hexam a l’article Academia Plagiarism Defined com "l’intent deliberat d’enganyar el lector amb l’apropiació d’idees i paraules d’altres". És per aquest motiu que també es parla d’engany acadèmic. El mateix autor estableix que el plagi acadèmic ocorre quan s’utilitzen més de quatre paraules d’una font sense apòstrofs i sense la referència precisa a la font original.

Però davant del concepte d’engany acadèmic hi ha el d’integritat acadèmica, codi ètic que estableix l’honradesa i la sinceritat com a qualitats indestriables del fet acadèmic (ja sigui per part del professorat com per part de l’alumnat) i al qual s’han d’acollir els agents implicats.

D’un temps ençà, amb la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), s’ha notat un increment del que s’anomenen actes fraudulents (sobretot pel que fa al plagi en l’àmbit acadèmic, però també el cas dels blocs és força candent). L’accessibilitat a les TIC ha fet estendre el fenomen del ciberplagi o copiar i enganxar.

Però de la mateixa manera que les TIC han afavorit l’augment del plagi, també gràcies a aquestes tecnologies s’ha desenvolupat programari informàtic que el detecta. Aquest programari, més desenvolupat en països anglosaxons, encara els textos sospitosos amb bases de dades que contenen textos trobats a la xarxa i que tracten el mateix tema que els documents sota sospita. Mitjançant la similitud entre el vocabulari, els termes específics, o les construccions sintàctiques, el programari pot determinar si s’ha comès plagi o no.

En els països anglosaxons veuen el plagi acadèmic com una amenaça que cada vegada va a més i que cal combatre. El plagi digital (o ciberplagi) és l’aspecte que cal combatre, els copia i enganxa que els processadors de textos faciliten. De fet, en aquests països ja estan treballant per lluitar contra aquesta actitud (tallers adreçats als docents per a la detecció de plagi, nous plantejaments a l’hora d’encomanar feines als alumnes i altres recursos com facilitar les adreces de llocs web on s’ofereixen i s’intercanvien treballs, programari, etc.).

Hi ha autors que han començat a parlar de la generació del copiar i enganxar, la generació que ha crescut de la mà de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i de la qual serà difícil desterrar aquest costum. Així, s’han començat a buscar càstigs per als plagiaris: reescriure el treball, assistir a un seminari d’ètica, etc.

Cal tenir ben present que els textos fruit del copiar i enganxar prensenten una sèrie de deficiències. Són textos amb poca cohesió perquè en agafar paràgrafs de diferents textos els mecanismes que permeten la cohesió (pronoms, connectors, puntuació, concordances) fallen. El registre, que s’ha de mantenir durant tot el text, pot variar, així com el grau de formalitat (que variarà depenent dels paràgrafs que s’hagin copiat i enganxat).

Les TIC han afavorit el fenomen del copiar i enganxar, però el fet de copiar existeix des d’abans de l’eclosió d’aquestes noves tecnologies.

Els textos produïts pel copiar i enganxar són textos que no presenten cap deficiència i, per tant, és impossible detectar-los si no és amb programari informàtic?

No