|
Resposta
No és cert. La terminologia específica d’un àmbit del coneixement apareix a mesura que s’aprofundeix en cada temàtica i, per tant, el seu és del tot necessari quan és produeixen textos que hi fan referència.
Resposta
En tot cas, és el context especialitzat on es manifesten els textos tecnicocientífics el que limita el nombre de destinataris que els poden comprendre; però la llegibilitat es veu afavorida per aquesta terminologia.
|
||
|
| |
|
|||||
LA CLAREDAT, LA PRECISIÓ I LA CORRECCIÓ ASSEGUREN LA LLEGIBILITAT DEL TEXT No n’hi ha prou de contextualitzar convenientment un text i de produir-lo unitàriament perquè sigui eficaç. Queda l’aspecte més trivial, però segurament més complex: el llenguatge, que en la producció textual s’ha de manifestar amb claredat, precisió i correcció, i per aquest ordre. La claredat expositiva treballa sobretot la sintaxi; la precisió revisa la semàntica, i la correcció, la morfologia i la gramàtica.
La reescriptura persegueix amb la claredat l’obtenció d’una exposició fàcilment intel·ligible pel destinatari. Perquè, entre dos textos que comuniquin d’una manera semblant, el més eficaç és aquell que demana el mínim esforç lector.
La precisió permet dotar el text del seu significat correcte: un text precís proporciona el mot just que el context exigeix. En aquest sentit, un element que dificulta la precisió i, per tant, la comprensibilitat d’un text, és la presència de mots buits de significat o mots amb un sentit massa ampli. El diccionari, com a eina lexicogràfica i terminològica bàsica, esdevé el pilar instrumental de la precisió. Però la precisió va més enllà del mot i comprèn també l’oració. En aquest àmbit es parla de concisió, que és la concreció de la precisió a nivell oracional: un text precís i concís és aquell que evita els circumloquis, les paràfrasis i les repeticions innecessàries que no afegeixen informació nova i rellevant per al propòsit comunicatiu. La concisió també es reflecteix en una exposició sense retoricismes, amb la informació justa i necessària per comprendre l’esdeveniment narrat.
Finalment, arribem a la gramàtica, a la normativa. Perquè, evidentment, un text s’ha de produir des de la correcció estipulada pel codi. Per tant, la darrera revisió sempre serà normativa: quan l’autor ja està satisfet de l’eficàcia del seu text, aleshores cal que, abans de comunicar-lo, hi apliqui el darrer judici normatiu. És improductiu el zel excessiu per la correcció en tot el procés de producció textual, però acaba sent definitiu, perquè res no és més textualment ineficaç que una incorrecció no detectada. Un text llegible és un text que comunica de manera intel·ligible El llenguatge tècnic dificulta la llegibilitat dels textos?
Voleu saber-ne més? Extensió de l’oració i llegibilitat Ràtio substantius/verbs i llegibilitat Estil cohesionat i estil segmentat |