A LA RECERCA D’UNA IDEA

Després d’haver contextualitzat una situació comunicativa, d’haver-se abstret adientment per buscar els pensaments que cal transmetre i d’haver-ne delimitat l’objectiu comunicatiu, l’emissor d’un text cal que faci un pas més en aquesta construcció textual: cal que reflexioni sobre el grau de coneixement que té sobre la qüestió concreta que vol transmetre i es qüestioni la necessitat de disposar de més informació.

En primer lloc, per tant, cal que s’apropi als coneixements propis de què disposa en relació amb el tema objecte d’estudi.

Hi ha tècniques estratègiques elaborades que permeten aproximar-se a aquests coneixements, ja que faciliten la generació d’idees, idees de les quals explícitament s’és conscient o es té alguna percepció que poden tenir relació (de causa, de conseqüència...) amb el tema d’interès, alhora que permeten obtenir una visió àmplia del que se sap respecte del tema. Aquestes estratègies són:

[1] la pluja d’idees

[2] l’escriptura automàtica

[3] la generació d’idees per associació

[4] la tècnica de les sis preguntes

[5] el joc de rol imaginari

[1] L’objectiu de la tècnica anomenada pluja d’idees és aconseguir el màxim nombre possible d’idees relacionades amb un tema concret en un període de temps més aviat breu (entenent per idea el conjunt de coneixements, records, dades, intuïcions, etc.). Les idees s’estimulen a partir de la lliure associació d’idees, subtècnica que juga amb la memòria i la imaginació i que consisteix a anotar totes les idees i conceptes relacionats amb un mot o idea clau. Durant aquest procés creatiu s’ha d’evitar en tot moment fer judicis de valor que afectin el contingut o les qüestions formals, ja que en aquests instants cal que hi hagi un domini absolut de la llibertat d’emissió. El resultat és un conjunt de mots, frases i idees que a simple vista pot ser que no tinguin cap tipus de connexió amb el tema objecte d’estudi. Aquest grup de mots o idees obtingudes es poden distribuir en forma de llista o espacialment en un full, creant el que s’anomena un diagrama radial, distribució que permetrà visualitzar com es relacionen uns pensaments amb els altres.

[2] La tècnica d’escriptura automàtica (o escriptura a raig) consisteix a escriure un text que reculli tot allò que passa pel cap de l’emissor i que aquest creu associat per algun motiu a la idea directriu que l’ocupa; en aquest procés d’escriptura, com succeeix amb la pluja d’idees, no es tindran en compte ni les qüestions formals ni les qüestions lògiques (pertinència o adequació del que s’escriu), ja que té més importància allò que es diu que no pas com es diu; serà amb posterioritat que es llegirà el material escrit i se subratllaran aquells mots, frases o elements que es puguin considerar d’utilitat per a la construcció del text.

[3] La tècnica de la generació d’idees per associació intenta forçar la connexió d’idees a partir de l’aplicació de determinades operacions mentals, com per exemple la comparació, l’exemplificació, la generalització, etc. Les idees es poden associar per analogia (buscant els punts de relació i semblança), per la cerca de les causes o conseqüències (buscant els motius o els desenllaços dels fets), la generalització, l’exemplificació o il·lustració del fenomen, la cerca d’antecedents, la recerca d’autoritats que avalin o confirmin la idea descrita, etc. Una variant d’aquesta estratègia és aproximar-se a aquesta nova realitat que cal analitzar i descriure-la des de diferents punts de vista: tenint en compte, per exemple, els aspectes econòmics, els sociològics, els tècnics, els psicològics, els estètics, els socials, els polítics, etc.

[4] La tècnica de les sis preguntes permet a l’autor apropar-se a una sèrie d’aspectes a partir d’un guió preestablert, que busca donar resposta a sis elements bàsics per explicar un fenomen: l’autoria i els destinataris (qui), el fenomen (què), la situació temporal (quan), la situació espacial (on), el desenvolupament del fenomen (com) i els motius que el generen (per què).

[5] El joc de rol imaginari, on l’emissor del text parla fictíciament amb el lector, permet prendre consciència de quins són els possibles interessos del receptor i, consegüentment, poder-hi donar sortida.

L’objectiu dels diferents mecanismes de generació d’idees és buscar tota mena de dades útils per a la redacció posterior del text.

Abans de començar a escriure cal seguir un d’aquests procediments descrits per generar idees?