Segurament no. Pot ser que la comprensió del text no sigui absoluta, però el que és segur és que l'estudiant podrà captar-ne el significat general, ja que pel fet de compartir l'origen romànic hi ha molts aspectes que pot transferir, sense cap sobreesforç, del seu coneixement de l'italià: la quasi idèntica estructura sintàctica de les frases, per exemple, li permetrà identificar fàcilment el subjecte, el verb i els complements oracionals; la similitud de molts dels mots que hi apareixen li permetrà contextualitzar el significat d'altres mots més distants gràficament…
Efectivament; les similituds existents, a nivell sintàctic, morfològic i ortogràfic, entre ambdues llengües li facilitaran una comprensió global del text en tant que podrà inferir tota una sèrie d'equivalències entre la llengua catalana, que potser no havia vist anteriorment, i la seva llengua, la italiana. Així, per exemple, la quasi idèntica estructura sintàctica de les frases li permetrà identificar fàcilment el subjecte, el verb i els complements oracionals; la similitud de molts dels mots que hi apareixen li permetrà contextualitzar el significat d'altres mots més distants gràficament…
Efectivament. Per exemple, l'estudiant pot deduir, d'entrada, que l'ordre dels elements de la frase és igual en català que en la seva llengua (per exemple, oracionalment, hi haurà aquest ordre: subjecte + verb + complements), que en català els plurals es fan acabant els mots amb –s (programes, investigadors, investigadores, assignatures, fonamentals, estudiants…), que els infinitius tenen unes terminacions molt similars (reeixir, seguir, realitzar, inscriure, confeccionar, elaborar…), que l'equivalent al sufix italià –ione en català és –ió (formació, investigació, organització, opció), que la preposició de equival a la preposició italiana di…
Fals. Una lectura atenta del text fàcilment li ha de permetre establir una sèrie d'equivalències, tant de tipus sintàctic (per exemple, que l'ordre dels elements de les frases respon, en ambdues llengües, a la mateixa estructura -subjecte + verb + complements-), ortogràfic (és el cas, per exemple, de les terminacions dels infinitius) com morfològic (per exemple, pot deduir que l'equivalent al sufix italià –ione en català és –ió -formació, investigació, organització, opció- i que la preposició de equival a la preposició italiana di.
|
|
Activitat 6 15 minuts
Exemple No és professor, però ho sembla.= Malgrat que no és professor, ho sembla. / Tot i que no és professor, ho sembla. / No és professor, tot i que ho sembla. / Per més que sembli un professor, no ho és. [1] Realitza les comprovacions pertinents amb celeritat o serà impossible validar els resultats. [2] Va actuar correctament, però ningú no l’hi va reconèixer mai. [3] No s’ha
aprovat el pressupost. No es pot continuar la investigació. [4] Els resultats han estat negatius. Caldrà repetir la prova. [5] Va entrar a l’auditori. Tothom el va aplaudir. [6] El tutor va refer el material. El contingut no era gens clar. [7] El grup de recerca ha presentat el projecte. El termini d’admissió havia conclòs. [8] La majoria de mots amb forma gràfica internacional deriven del llatí o del grec. No es perceben com a paraules estranyes en llengües romàniques. [9] Cap solució proposada no satisfà els requisits establerts. Cal buscar noves solucions. [10] L’objectiu del treball terminològic no és exclusivament descriptiu. Pretén fixar unitats terminològiques com a formes normalitzades. Es vol una comunicació professional precisa, moderna i unívoca. |