Resposta
Compte. Quan diem que la primera idea que ens ve al cap és la millor estem fent servir un tòpic per lordre (que considera que el que ve abans és millor que el que ve després). Bastir una argumentació sobre aquest tòpic no és gens sòlid.
Resposta
Dacord. Lexpressió conté un tòpic per lordre, que no permet una argumentació gaire sòlida perquè és força arbitrari que la primera idea sigui millor que les posteriors.
![]() |
||
|
![]() |
|
|||||
ARGUMENTS DEDUCTIUS
Els arguments deductius són aquells que es basen en sil·logismes. Un sil·logisme és un discurs compost de tres enunciats simples. Un, que és la conclusió, sinfereix dels altres dos, que són les premisses. Cada premissa té un terme en comú amb laltra premissa i un terme en comú amb la conclusió. Exemple A diferència daltres arguments, que sempre són incerts duna manera o duna altra, els deductius ofereixen certesa, sempre que les premisses siguin certes, situació que no és gaire habitual en la vida quotidiana. En qualsevol cas, si es parteix dunes premisses fortes, degudament justificades, es pot garantir que la conclusió sempre ho serà. Hi ha arguments deductius de diverses menes. Un primer tipus (lanomenat tradicionalment modus ponens) respon a lesquema següent (on p i q són proposicions): Premissa 1: Si p, llavors q Exemples Premissa 1: Si la conducció de motos és molt perillosa, hauries de vigilar quan surts amb la moto. Un segon tipus dargument deductiu (anomenat tradicionalment modus tollens) respon a lesquema següent: Premissa 1: Si p, llavors q Exemple Una versió daquest tipus dargument, molt habitual, és el que sanomena reducció a labsurd. Si es vol provar p, sassumeix no-p (és a dir, que p és fals), daquesta assumpció sen deriva una implicació, q. Es demostra que q és fals (o absurd). Es conclou, per tant, p (no es pot fer res més, en realitat, que acceptar p com a conclusió). Es poden consultar, a continuació, diversos textos amb argumentacions dels tipus explicats.
Altres tipus darguments deductius són el sil·logisme hipotètic, el sil·logisme disjuntiu i, finalment, el dilema.
Els arguments deductius poden ser molt vàlids si també ho són les premisses en què es basen.
|