|
|
Activitat 2 15 minuts Localitzeu la seqüència de text argumentativa del text següent, en el qual no predomina, però, l’argumentació. El lliurecanvisme El lliurecanvisme es pot definir com aquella situació de les relacions econòmiques en què era possible el comerç internacional sense traves comercials ni barreres aranzelàries destacables, i en què tampoc no hi havia obstacles seriosos per als moviments dels factors de producció. Impulsats des d’Anglaterra cap a 1840, els corrents lliurecanvistes es van estendre paulatinament per tot Europa, i ràpidament van arribar a Àfrica i Àsia. Cap a les dècades de 1860 a 1880 el lliurecanvisme va assolir la seva expansió màxima. El tractat entre França i Anglaterra Cobden-Chevalier, de 1860, i tots els posteriors que van conduir a fortes reduccions aranzelàries van significar el triomf general del lliure canvi. El lliurecanvisme en aquesta època i fins a 1870 va afavorir sobretot Anglaterra, fet que es deixarà de produir més endavant. Es pot fer aquesta afirmació perquè els principis del lliure canvi eren, entre altres, la divisió general del treball (que afavoria Anglaterra com a primera potència industrial); el patró or, que permetia una fluïdesa en els mecanismes de pagament internacionals i en els moviments de capital (i que afavoria també Anglaterra des del seu centre neuràlgic a la City londinenca); la llibertat dels mars (que va ser aprofitada en primer terme per Gran Bretanya) i la reserva dels mercats colonials (que va afavorir també el Regne Unit, que ja tenia l’imperi colonial més gran). A partir de final de la dècada de 1870 la situació es va transformar, i el proteccionisme va anar guanyant terreny a diversos països europeus. A partir de 1918 l’era del lliurecanvisme va deixar pas a una situació nova en què ja es poden apreciar els veritables començaments de l’economia internacional del nostre segle. Una economia mundial en què va sorgir un nou sistema econòmic antagònic del capitalisme, el socialisme, i en què els països colonials van començar a plantejar-se, encara que de manera molt tímida, els problemes dels grans desequilibris entre nivells de desenvolupament. Anys més tard ja cap país del món (amb alguna excepció, com l’àrea de Hong-Kong o algunes zones o territoris francs) ja no practicava el lliure canvi en la seva accepció més estesa. |