REDACCIÓ DE LA INTRODUCCIÓ

La introducció té per funció orientar la lectura i proporcionar al lector les claus per entendre l’informe. En aquest apartat, cal introduir el lector en el tema de l’estudi, proporcionar-li les dades prèvies necessàries perquè pugui entendre el cos del document.

La introducció dels informes ha de respondre a la pregunta: "Per a què s’ha dut a terme aquest treball?". Per aclarir aquesta qüestió, la introducció consta d’uns components que varien segons el tipus i l'extensió del document, però que solen ser els següents: presentació del problema, antecedents, objectius de la investigació, definició de conceptes clau, conclusions i itinerari de lectura. Aquests continguts s’han de descriure en paràgrafs separats, que si són molt extensos convé encapçalar amb un subtítol o presentar en apartats independents.

Primer de tot, cal presentar el problema i exposar la situació que ha generat l’informe, les preguntes a què es proposa respondre, el buit que pretén omplir, les seves aportacions i beneficis.

Es deixa constància dels antecedents del document, en cas que formi part d’un projecte més ampli o pertanyi a una sèrie d’informes periòdics.

Es presenten els objectius de la investigació i es delimita l’abast del document. Els objectius poden formar part de la introducció o constituir un apartat o secció específica del text, amb títol intern propi. Si hi ha diversos objectius, convé separar-los gràficament amb punts o numerar-los en cas que calgui referir-s’hi més endavant.

Cal fer evidents els objectius des del principi, perquè funcionen com a fil conductor al voltant del qual s’articularan les diferents seccions del document. Perquè siguin vàlids, els objectius han de complir tres condicions: han de ser avaluables (mesurables un cop assolits), viables (realistes) i rellevants (oportuns). Formular-los amb claredat i precisió és el pas previ per elaborar l’informe.

Es defineixen els conceptes bàsics i s’aclareixen els termes que són especials o que s’aparten de l’ús convencional.

A la introducció també s’avancen les conclusions a què s’ha arribat. El fet que les conclusions es presentin al darrer capítol no vol dir que el lector hagi d’esperar fins al final per conèixer el més important. Per mantenir l’interès del lector, molts autors inclouen un resum breu dels resultats de l’estudi al final de la introducció.

S’anticipa l’itinerari de lectura que seguirà el lector, els punts que tractarà el cos de l’informe.

Exemple

El treball s’estructura en quatre parts. La primera tracta de... A la segona s'aprofundeix en... La tercera se centra en... La quarta precisa...

Una bona introducció no ha de ser una digressió sobre el títol ni ha de contenir informació que es pugui trobar en llibres de text de l’especialitat.