LA NECESSITAT DE L’AVALUACIÓ

Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visqui com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula.

Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions:

- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor pugui recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i pugui, així, oferir ajudes molt ajustades a les seves necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic.

- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan sigui necessari mesures de millora.

Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents:

- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.

- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estigui configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assolissin.

Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes...

En l’avaluació durant el procés, és força comú avaluar mitjançant treballs que responen a una demanda concreta, que pot ser oberta —l’estudiant decideix com fer el treball— o més tancada —l’estudiant té unes consignes específiques sobre format, estructura... proporcionades pel professor—. També es pot avaluar mitjançant carpetes d’aprenentatge, és a dir, l’estudiant recull diferents evidències que corroboren el progrés en el seu aprenentatge; també es poden utilitzar diaris de classe que recullen l’experiència i vivències formatives i personals dels estudiants durant un període determinat.

Els exàmens o proves escrites són els instruments clàssics per avaluar al final del procés d’ensenyament-aprenentatge (que no vol dir que hagi de ser sempre al final del curs, pot ser al final d’un bloc de continguts). Aquest instrument centrarà el contingut d’aquest bloc i de la resta de la unitat.

Aquesta classificació d’instruments d’avaluació no és estàtica ni excloent, és a dir, cadascun d’aquests instruments es pot fer servir per altres funcions i en altres moments sempre i que es tingui molt present quin és l’objectiu per al qual es vol avaluar i s’hagi valorat perquè és pertinent utilitzar aquell instrument i no un altre. També es pot parlar de sistemes d’avaluació transversals, que es poden fer servir tant en l’inici, com durant o al final de l’aprenentatge. Es tracta de l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals.

- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar.

- L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula.

L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

A l’assignatura de Dret Internacional es proposen dues modalitats d’avaluació: una modalitat que s’anomena formativa i que consisteix en la realització i superació de proves i treballs durant el curs, i una modalitat sumativa, que consisteix a fer un examen al final de semestre. Un dels vostres companys opina que suposa menys feina i és millor presentar-se directament a examen. Creieu que té raó?
No