El punt

2. El punt

2.1. Norma general

En un text el punt marca una pausa més llarga que la indicada per la coma i assenyala l’acabament d’una oració.

•S’acostaren fins a la base de la muralla. N’observaren els fonaments.
•Com a conseqüència de l’explosió, es trencaren alguns vidres de cotxes aparcats prop del lloc del sinistre. També hi hagué [...]
•Fes el que t’ha demanat la mare. Sigues obedient.

2.2. Abreviacions

2.2.1. Abreviatures
2.2.2. Sigles i símbols

2.2.1. Abreviatures
El punt s’usa per a marcar els acabaments de les abreviatures (si n’exceptuem les que duen una barra inclinada).

•ant.
•dir.
•econ.
•J. M. Ricart
•med.
•soc.
•c/ [o c.]
•s/n

2.2.2. Sigles i símbols
Mai no duen punt ni les sigles ni els símbols.

•Els tres estaments de la UAB i de la UPC escullen [...]
•L’ICS depèn de la Generalitat de Catalunya.
•Hem recorregut 25 km i 700 m per arribar [...]
•300.000 PTA
•400 l de gasolina
•a les 13 h

2.3. Llistes verticals

2.3.1. Nombres i lletres com a indicadors de jerarquia
2.3.2. Puntuació dels elements que componen la llista

2.3.1. Nombres i lletres com a indicadors de jerarquia
S’escriu un punt darrere del número o la lletra d’ordre que hi ha davant de cada element de la llista o apartat. Si optem per les lletres, podem substituir el punt per un parèntesi de tancament.

•1. cebes         a. el jazz         a) el jazz
2. alls             b. el blues       b) el blues
3. tomàquets   c. la salsa       c) la salsa

2.3.2. Puntuació dels elements que componen la llista
Darrere dels elements que componen una llista no es posa cap signe de puntuació, però duen punt final —i una majúscula inicial— si són oracions.

•La comissió va arribar als acords següents:
1. Es convalidaran els títols obtinguts abans de 1985.
2. Es valorarà el certificat J en tots els concursos.

Hi ha altres possibilitats per a puntuar les llistes.

2.4. Referències numèriques o alfanumèriques

El punt s’usa —sense espais en blanc— en les referències numèriques o alfanumèriques per a separar-ne els elements; en la citació d’un document normatiu, concretament, separa el número de l’article del número de l’apartat, i aquest, de la xifra o la lletra següent.

•el paràgraf 12.7.a
•l’apartat 1.1 de l’article 10 del Decret 133/1990, de 25 de maig

2.5. Oracions incloses dins una altra

Les oracions incloses dins una altra no tenen punt final, especialment quan apareixen escrites entre cometes, amb cursiva o dins d'un incís marcat amb comes, guions o parèntesis.

•Aquella sentència —«El jurat declara l’acusat innocent»— els estranyà.
•La contrasenya Qui menja sopes se les pensa totes és enginyosa.
•Va repetir «Escolteu-me, si us plau», però tothom xerrava.
•Aquest problema (així ho veu també el pare) no té solució.

2.6. Llegendes

Les llegendes de mapes, taules, quadres i, en general, els textos escrits al peu d’una fotografia o d'una il·lustració, no solen dur punt final, però poden dur-lo, opcionalment, quan consten d’una oració amb puntuació interna o de més d’una oració.

•Els comtats catalans a la primeria del 1200
•Una instantània dels enfrontaments bèl·lics de diumenge, captada per un fotògraf nord-americà
•Francesc Macià, al balcó del Palau de la Generalitat.
•El gràfic mostra el ritme de creixement de la població del país durant les dues darreres dècades. En són dades rellevants les xifres de naixements dels cinc darrers anys
•Fotografia feta a la primavera de 1905. L’octubre d’aquell mateix any s’enderrocà l’edifici.

2.7. Títols

Els títols i les designacions dels capítols o apartats d’una obra escrita o d’un document no duen punt final, encara que incloguin algun punt o un altre signe de puntuació.

•Les millors fotografies periodístiques de 1990
•Els signes de puntuació. Normes d’ús i criteris bàsics
•Consideracions finals
•Annex 3
•Llista de conferenciants i assistents
•Lleures, converses i divagacions vàries d’un filòsof

2.8. Altres usos

2.8.1. Correspondència administrativa
2.8.2. Retolació
2.8.3. Xifres

2.8.1.Correspondència administrativa
a) Frase de comiat
En la correspondència s'ha de tancar amb un punt la frase de comiat si s'utilitza un verb en primera o segona persona.

•Aprofitem l’avinentesa per a saludar-vos molt cordialment.
•Confio que ens podrem reveure aviat. Mentrestant, us saludo cordialment.
•Rebeu una salutació molt cordial.

Si no hi ha verb, s’escriu una coma.

b) Signatures
Les signatures dels escrits no duen punt final.

•Lluís Montaner i Mataplana
Cap del Servei d’Activitat Física

c) Datacions
Les datacions dels escrits no duen punt final

•Bellaterra, 29 d’agost de 1998

En les dates numèriques usarem el punt (o bé el guionet, o bé la barra inclinada) per a separar el dia, el mes i l’any.

•10.3.1998 [o bé 10–3–1998, o bé 10/3/1998]

d) Indicacions horàries
En els horaris se separen amb un punt les hores dels minuts. No s'han d'utilitzar la coma ni els dos punts amb aquesta finalitat.

•a les 4.43 h
•a les 15.30 h

No obstant això, en els textos administratius, sempre que sigui possible, expressarem els horaris així: 8 h 25 min, 22 h 45 min, etcètera.

2.8.2. Retolació
Els indicadors i senyals informatius i la retolació en general no duen punt final.

•Respecteu els senyals

•No és permès de fumar

•Per raons de seguretat, no distragueu el conductor

•Accés a les andanes de les vies 1 i 2

•Sala de graus

•Pis per llogar

2.8.3. Xifres
a) Quantitats
El punt es pot usar, en comptes d’un (o mig) espai en blanc, per a separar en grups de tres les xifres que componen una quantitat.

•900.000.000 [o bé 900 000 000]

•33.974 [o bé 33 974]

b) Números d’una sèrie
En general, no usarem el punt en els números d’una sèrie. Concretament, no duen punt els anys, els números de telèfon o de fax, els números de pàgina, els números de documents, etc. Quan el nombre de xifres és superior a quatre, aquestes se separen en grups de dues o tres, d'acord amb les convencions habituals.

•l'any 1994
•el telèfon 972 60 20 35 (ext. 47)
•el fax núm. 93 581 29 44
•les pàg. 1107-1128
•el DNI número 37 278 417

2.9. Confluència amb altres signes de puntuació

2.9.1. El punt
2.9.2. El punt i el guió
2.9.3. El punt i les cometes
2.9.4. El punt i els parèntesis
2.9.5. El punt, l’admiració, la interrogació, els parèntesis i les cometes
2.9.6. El punt i la barra inclinada
2.9.7. El punt i coma i la resta de signes
2.9.8. Els punts suspensius i el punt

2.9.1.El punt
a) No es poden escriure dos punts consecutius. Més concretament, el punt desapareix en els casos següents:

— darrere dels punts suspensius

— darrere del signe d’admiració

— darrere del signe d’interrogació

•S’adonà que hi havia algú a l’habitació, però... Havia d’actuar amb cautela.
•Li has preguntat el nom d’aquell representant? Es diu Collell, oi?
•Feu el que us he dit! Obeïu!

b) Quan coincideixin un punt abans de les cometes de tancament i un altre després, escriurem només el primer.

•Per acabar el discurs els engegà una frase ja tòpica: «El que hagi de ser serà.»

c) El punt de les abreviatures es perd quan va seguit d'un punt de final d’oració, però es conserva davant de qualsevol altre signe.

•Hi vaig comprar llapis, retoladors, gomes, etc.
•Podeu usar l’abreviatura pàg. (o bé p.).
•En les adreces especificarem la mena de via pública de què es tracti: av., c., trav., pg. o ptge. —sempre que l’espai disponible ho permeti.
•MESTRES, Josep M. «Els finals de ratlla». Com [...]
•Hi vam afegir canyella, safrà, orenga, etc.: eren ingredients necessaris.
•Els components dels quatre grups són aquests: a) Lluís Panyella, Pere Garcia T. i Pere Garcia C.; b) [...]
•Les fruites d’aquesta regió (pomes, peres, albercocs, prunes, etc.) solen ser de qualitat.
•Mentrestant rumiava el següent: « [...] podarem els arbres, llaurarem amb el tractor, etc.».

2.9.2. El punt i el guió
A l’acabament d’un paràgraf, el punt estalvia el guió de tancament d’un incís si tots dos signes hi coincideixen.

•Fixeu-vos en qualsevol moviment, vigileu amb els ulls ben oberts i no haureu de témer cap perill —sentencià el capità.

2.9.3. El punt i les cometes
En les transcripcions o citacions de textos, el punt s’escriu després de les cometes de tancament si no forma part del text transcrit, però abans d’aquestes si en forma part i es tracta d’una oració completa precedida de dos punts o d’un punt. En aquests casos, doncs, s'ha d'evitar de posar un punt abans de les cometes i un altre després.

•Explicà que «la seva vida havia estat una aventura contínua».
•I afegí que «les plantes i els animals s’havien hagut d’adaptar al medi on havien nascut». Tot seguit intervingué el professor Tarrides [...]
•Digué textualment: «La durada dels imperis no ultrapassa la dels emperadors que els han inventat.»

2.9.4. El punt i els parèntesis
Generalment, el punt s’escriu darrere del parèntesi de tancament. Només en els casos —ben poc freqüents— en què els parèntesis inclouen una oració independent (iniciada amb una majúscula), el punt final s'escriu abans del parèntesi. •[...] i 107.560 estudiants universitaris (dades facilitades per la Secretaria Tècnica del Departament d’Ensenyament).
•Disposen de mitjans i de tota mena de recursos per a assolir aquests objectius. (Els recursos del servei homònim de la nostra universitat, en canvi, són del tot insuficients.) ^{2.9.5.
El punt, l’admiració, la interrogació, els parèntesis
i les cometes}
Donada la coincidència dels signes d’admiració o d’interrogació, el parèntesi o les cometes de tancament i el punt, els haurem d’escriure tots tres. •Abans d’anar-se’n ens recomanà: «No us la perdeu, aquesta pel·lícula!». Però no la vam arribar a veure.
•Sempre hem pensat el mateix (realment pensem?). No canviarem [...]
•I ara us preguntareu: «Ens calen tantes reformes?». Oi que sí? 2.9.6. El punt i la barra inclinada
S'ha d'evitar la coincidència del punt i de la barra inclinada en una mateixa abreviatura.

•C/ Sant Lluís, 3 [o bé C. Sant Lluís, 3]

No fóra correcta, doncs, cap de les formes següents: c./ i c/., com tampoc no ho fóra s/n., per exemple.

D’altra banda, la barra inclinada pot anar seguida de qualsevol signe quan s’utilitza en fonologia, quan indica una abreviatura i quan s’utilitza per a separar versos d’un poema citats a línia seguida.