Els dos punts

4. Els dos punts

4.1. Norma general

Els dos punts s'utilitzen per a separar del text que precedeix una transcripció o citació textuals, una explicació o una enumeració d’elements. El primer mot que segueix els dos punts comença amb minúscula, llevat dels dos casos següents: quan es transcriu un text que originàriament comença amb una i quan darrere dels dos punts hi ha una oració o més que comença a partir de la ratlla següent.

•Cada lot consta dels productes següents: quatre barres de torrons, dues ampolles de xampany, tres llaunes de conserva [...]
•Van exposar aquesta hipòtesi: al segle XII s’havia començat a construir l’església [...]
•Aquestes foren les seves paraules: «Qualsevol atemptat contra la propietat privada serà castigat per la llei.»
•Aviat s’inicià el diàleg: —Deixa’m el cotxe avui, pare.
—Per a què el necessites? [...] •Conclusions:
1. El projecte té les característiques exigides [...]
2. L’aprovació del projecte se supedita a [...] 4.2. Indicació de causa, conseqüència, resum, aclariment
S'utilitzen els dos punts per a introduir una causa, una conseqüència, un resum o un aclariment, d’allò que és escrit davant seu.

•Tenien massa problemes per resoldre: havien de començar a estudiar-los detingudament, d’un en un.
•Quedaren esfereïts: la casa era gairebé buida, els ho havien robat tot!
•Es va enfadar: l’acabaven d’insultar, havia estat objecte de mofa.
•T’has d’haver trobat molt malament: t’has pres mitja dotzena de píndoles en una tarda!
•Hi havia moltes cases enrunades, els carrers eren deserts i res no indicava que a la ciutat hi hagués vida realment: la destrucció material i humana havia estat total.

En aquest mateix sentit, també es fa servir el punt i coma.

4.3. Introducció d’un exemple

Els dos punts s’usen per a aportar un exemple, una mostra, un cas pràctic.

•Vegeu-ne aquest exemple: dos cotxes aparcats l’un darrere l’altre [...]
•N’explicarem un cas pràctic: si un comerciant [...]
•En català, la lletra a, quan s'accentua, sempre duu accent obert: cànem, dormirà, etc.

4.4. Símbol matemàtic de la divisió

S'utilitzen els dos punts com a signe matemàtic de divisió, també es pot usar la barra inclinada. Entre el dividend i els dos punts s’ha de deixar un espai en blanc i un altre entre els dos punts i el divisor.

•678 000 : 35

4.5. Documentació jurídica i administrativa

En els documents jurídics i administratius és habitual la presència dels dos punts entre mots com certifico, demano, faig constar, ordeno, etc. (escrits íntegrament amb majúscules) i la conjunció que (escrita amb una majúscula inicial).

•CERTIFICO: Que el senyor Joan Cortès ha estat [...]
•DEMANO: Que se’m concedeixi [...]

4.6. Ús abusiu

No s'ha d'abusar dels dos punts. S'ha d'evitar quan són innecessaris, com, per exemple, entre un verb o un nom i el seu complement, o al final del títol d’un apartat o un subapartat.

•Les activitats es van fer a Badalona, Canet de Mar, Pineda i Vilassar de Dalt. [Abans de Badalona no podem escriure dos punts.]
•El dia 4 hi haurà una reunió dels professors de matemàtiques, física i química. [Abans de matemàtiques no podem escriure dos punts.]
•L’obra durà per títol La fauna del delta de l’Ebre. [Abans de La fauna no podem escriure dos punts.]
•Aquest gabinet ofereix assessorament lingüístic i formació en llengua catalana. [Abans d’assessorament no podem escriure dos punts.]
•També assisteixen a la reunió la Dra. Serra i el senyor Xiberta. [Abans de la Dra. no podem escriure dos punts.]
•Consideracions finals
Aquest treball ens forneix un conjunt de dades [...] [Després de finals no podem escriure dos punts.] 4.7. Confluència amb altres signes de puntuació
4.7.1. Els dos punts i la coma
4.7.2. Els dos punts, el guió, els parèntesis, els claudàtors, les cometes, la interrogació i l’admiració
4.7.3. Confluència de la barra inclinada amb altres signes

4.7.1. Els dos punts i la coma
Els dos punts comporten la supressió de la coma de tancament d’un incís.

•Els vocals són, a més dels senyors Riberaigua i Calders: Joan Colom, Mercè Riudebitlles [...]

4.7.2. Els dos punts, el guió, els parèntesis, els claudàtors, les cometes, la interrogació i l’admiració
Els dos punts s'escriuen darrere dels guions, parèntesis o claudàtors, i han d'anar també darrere de les cometes de tancament i dels signes d’interrogació i d'admiració.

•No sabé què dir-hi —estava com estabornit—: féu com qui no hi sent.
•Indiquem a continuació els apartats d’aquell capítol («Els signes de puntuació»): El punt, La coma [...]
•El rei va trobar una resposta [...]: «Vós mateix ho podeu endevinar.»
•Es referí als «problemes tècnics irresolubles»: els hi considera, d'irresolubles, perquè els mitjans tècnics de què es disposa són nuls.
•No ho vols fer?: ja t’ho trobaràs!
•No us hi resigneu!: la vostra passivitat invalidaria qualsevol solució.