En parlar en públic, no només comuniquen les paraules, sinó també la veu, la mirada, els moviments del cos o la postura. De fet, la comunicació oral combina codis verbals i no verbals, que apareixen sincronitzats durant la interacció. Un bon ponent ha de procurar que tots aquests codis col·laborin durant l’exposició. Per això, haurà de perfeccionar la capacitat per modular la veu, dominar elements mímics, el moviment de les mans i el cos, els gestos, i aprendre a evitar ganyotes i tics nerviosos.