CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPOSICIÓ ORAL EFICAÇ

L'exposició oral és una pràctica discursiva en què una sola persona parla davant una audiència. Es tracta, doncs, d'un esdeveniment comunicatiu en què qui parla té control sobre què diu i com ho diu. Però, tot i que el ponent gestiona la comunicació, la situació no deixa de ser interactiva, perquè el destinatari del discurs és present i manifesta les seves reaccions sobre el que va sentint amb mirades i gestos (somriures, aplaudiments, badalls...), que acaben afectant el ponent.

Un orador expert ha de saber estar atent a les reaccions de l'audiència i tenir la capacitat i flexibilitat de fer un gir al seu discurs: aportar exemples si veu que no se l'entén, canviar a un registre més col·loquial si el públic s'avorreix, estendre's en algun aspecte si percep que ha desvetllat interès, etc.

En preparar l'exposició, cal tenir en compte que la capacitat d'atenció de l'auditori és limitada. Així doncs, si l'orador vol fer una intervenció eficaç, ha d'evitar donar tombs i dir el que vol dir, és a dir, ha d'anar al gra.

Així doncs, no n'hi ha prou, de planificar el discurs i seleccionar les idees. Queda l'aspecte més trivial, però segurament el més important: la selecció del llenguatge, que en la producció oral ha de ser clar i precís.

La claredat persegueix la comprensió absoluta del discurs sense demanar un esforç excessiu al destinatari. Si bé és un requisit que ha de complir qualsevol missatge, ja sigui oral o escrit, és encara més important en la llengua oral, perquè el receptor no té l'oportunitat de tornar enrere i rellegir una frase que no ha entès. En una producció oral, les paraules se les enduu el vent, i allò que no s'ha entès a la primera ja no s'entén.

Una exposició és clara quan ofereix un missatge directe i fàcilment interpretable i evita el llenguatge imprecís i abstracte i les frases de sintaxi complexa. En aquest sentit, la claredat s'aconsegueix preferint les frases curtes i simples i seleccionant un lèxic clar i sense ambigüitats.

Cal tenir present que una exposició clara és aquella que el destinatari pot entendre fàcilment i sense esforços. Entre dues exposicions que comuniquin el mateix, la més eficaç serà aquella que demana menys esforç a l'auditori.

La precisió és un altre element clau que fa que l'exposició sigui comprensible, perquè la dota del significat correcte: el mot just per expressar la idea apropiada. La presència de mots buits de significat o amb un sentit massa ampli dificulta la precisió. El diccionari és una eina lexicogràfica i terminològica imprescindible per seleccionar un llenguatge precís.

L'orador ha de crear un discurs clar i precís, que comuniqui exactament allò que desitja o necessita comunicar, i ha d'estar atent a les reaccions de l'auditori per, si cal, modificar-ne o adaptar-ne alguns aspectes.

El grau de claredat del discurs és diferent en una lectura de tesi que en una presentació a classe. En el primer cas, per exemple, s'optarà per emprar una sintaxi més complexa.